FIBRIL·LACIÓ AURICULAR

La fibril·lació auricular és l’arrítmia cardíaca més freqüent. Les persones amb hipertensió arterial, malalties cariològiques o edat avançada tenen una major predisposició a presentar aquesta arrítmia.

En condicions normals el batec cardíac ha de ser regular adaptant la seva freqüència en funció de les necessitats de l’organisme. La fibril·lació auricular es produeix quan es perd l’activació normal de les aurícules (una part de cor) i manen estímuls irregulars i múltiples a la resta del cor.

Els principals símptomes relacionats amb la fibril·lació auricular són la sensació de palpitacions o cansament. En pacients amb malalties cariològiques prèvies pot ser causa de descompensació. A més, un dels principals problemes associats a aquesta arrítmia és que afavoreix la formació de trombes a l’interior de les cavitats cardíaques que poden ser causa d’embòlies, com accidents vasculars al cervell.

El tractament de la fibril·lació auricular requereix d’una avaluació acurada. En primer lloc s’ha de decidir si el pacient requereix tractament anticoagulant (medicament que es pren per impedir que la sang es coaguli). A més, el tipus de tractament per a la arrítmia dependrà dels símptomes associats, la presència de malalties subjacents i la situació cariològica. L’ablació de venes pulmonars és l’alternativa quan els fàrmacs són inefectius. En el procediment d’ablació el metge insereix tubs llargs i prims (catèters) al cor i aplica calor o fred extrem. Això produeix petites cicatrius en certes parts del múscul cardíac, el que altera o elimina els senyals elèctrics erràtiques al cor.

En definitiva una correcta valoració de cada cas, dirigida per un especialista en cardiologia, és imprescindible per a un diagnòstic i tractament adequat de la fibril·lació auricular.